El mòbil ens està allunyant dels nostres fills?

La majoria de nosaltres fem servir els smartphones des de l’any 2010. Pareu-vos a pensar: des que teniu un telèfon intel·ligent, us noteu una miqueta menys pacients? Us costa estar en un sopar amb la vostra parella sense consultar el mòbil? Us costa estar a la parada de l’autobús sense treure el mòbil per consultar alguna cosa perquè us costa esperar? “Les tecnologies ens estan tornant una miqueta més impacients“, ens diu el neuropsicòleg Álvaro Bilbao. I és que no és estrany veure al parc als nens jugant i als adults asseguts al costat consultant el seu mòbil o una quedada d’amics o família en la qual en algun moment tots miren el mòbil. O fins i tot sol passar que pretenem veure una sèrie o un programa mentre els comentem per Twitter o consultem les xarxes socials quan l’escena és avorrida. Ens estem perdent alguna cosa? Pot ser això perjudicial per al vincle amb els nostres fills? Estem gaudint així, de veritat, del present?

La multitasca és un mite, el present és limitat i cal prioritzar

Amb l’arribada de les noves tecnologies, va arribar també el mite de què som capaços de fer diverses coses alhora (i les tecnologies ens ajuden): estar amb el nostre fill al parc mentre veiem tuits graciosos, parlar amb la nostra parella mentre mirem fotos a Instagram, recollir els nens del col·legi mentre responem missatges per WhatsApp, menjar mentre mirem el Facebook, aprofitar al cotxe un semàfor en vermell per respondre un missatge (la qual cosa, per cert, està prohibida) … així, sembla que amb el mateix temps de què disposem podem realitzar més activitats i aprofitar millor els minuts. És una promesa molt interessant, oi?

Però, segons afirma Catherine L’Ecuyer en el seu llibre Educar en la realitat no és el mateix caminar mentre conversem que parlar amb el nostre fill mentre veiem el mòbil, perquè aquestes dues últimes activitats requereixen processar informació. Podem fer acte de presència a les activitats simultànies de conversar amb els nostres fills i consultar missatges del mòbil, però no atendre-les alhora. I els estudis demostren que quan fem multitasca la capacitat de processar informació baixa. En altres paraules, hem de triar a què prestem atenció.

Perdre el present és desconnectar dels nostres fills

En un temps en el qual tenim la font de milers de distraccions en la nostra butxaca, sembla complicat centrar-se en l’aquí i ara. Però els nostres fills, especialment els nens petits, viuen en aquest aquí i ara. Són, ens deia Àngels Jové, “detectors de presència. Tenen un radar molt potent i adverteixen quan hi som però sense connectar, sense estar realment … com si estiguéssim però en realitat estem absents” Els nens ho noten.

Així que, sumat a les distraccions clàssiques que tenien els nostres pares quan estaven amb nosaltres i els impedien gaudir del present (les preocupacions pel que havia passat, l’aclaparament del que quedava per fer), la nostra mania de consultar el mòbil ens pot allunyar encara més dels nostres fills.

Som el referent dels nostres fills. Què volem ensenyar-los? A gaudir del present o a estar a mil coses alhora però a cap d’elles de veritat?

Claus per a què el mòbil no ens robi el present

Si t’estàs plantejant el repte que el mòbil no et robi el present, et proposem algunes claus per aconseguir-ho.

  1. No cal fustigar-se, però si prendre decisions. El context en el qual vivim, amb la tecnologia a la mà i amb la sensació de manca de temps constant, és el millor brou de cultiu per a caure en aquesta mena de trampa tremendament addictiva. Però si veus que necessites fer canvis en la teva gestió del temps i l’exemple que estàs donant als teus fills, t’animem a prendre les regnes d’aquesta decisió i plantejar-te un repte. No val sempre dir: “Bé, no és per tant”. Si veiem que és un problema i pot ser-ho pels nostres fills, hem de fer alguna cosa.
  2. Pactar temps. Una idea per gestionar millor el temps que tenim amb els nostres fills és pactar temps, com per exemple: “Ara vaig a contestar un WhatsApp de l’àvia, que necessita saber una cosa. Quant acabi, vinc a gronxar-te una mica més “. També es poden pactar temps en què el mòbil no estigui present, com durant els àpats familiars o enmig d’una conversa important.
  3. Tornar a prestar atenció a les tasques que fem. Segur que l’experiència de menjar, fins i tot sols, sense cap distracció o l’experiència de veure una pel·lícula sense el mòbil davant o el gaudir d’una lectura pausada com un llibre seran petits plaers amb què tornar a gaudir del present. Catherine L’Ecuyer, en una ponència, ens anima a “tornar a activitats lentes, que requereixen molta paciència, com la conversa, la lectura, la cuina o coses tan senzilles com lligar-se les sabates”.
  4. En definitiva, es tracta d’aconseguir que el món en tres dimensions sigui més atractiu que el món en dues dimensions de les pantalles planes. Els experts afirmen que “és tot un repte”, però que podrem començar a abordar-quan “nosaltres pensem que el món en tres dimensions és més atractiu que el món en dues dimensions”.

 

Podeu trobar més informació sobre aquest tema a la web de Gestionando Hijos


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s