Llegir contes il·lustrats als nens

Recentment, el pediatre i investigador John Hutton va liderar una investigació que ens explica una mica el què succeeix al cervell d’un nen quan un adult li explica una història a través de diverses formes (àudio, il·lustracions o animació).

Es va fer una investigació amb un grup de nens de 4 anys. En termes generals, el resultat va ser que alguns tipus de narracions poden ser “massa fredes”, altres “massa calentes” i algunes són “simplement perfectes”:

  • Només àudio (una condició “massa freda”): les xarxes del llenguatges estaven actives, però en general hi havia menys connectivitat. A més, segons s’explica, va haver més evidència que els nens estaven esforçant-se per entendre el que sentien.
  • Animació (una condició “massa calenta”): amb les caricatures animades hi va haver molta activitat a les xarxes de percepció visual i auditiva, però no molta connectivitat entre les diverses xarxes cerebrals. A més, la xarxa del llenguatge estava treballant per “mantenir-se al dia amb la història”. Segons explica Hutton, la interpretació dels investigadors va ser que l’animació estava fent tota la feina pel nen i ells simplement gastaven la major quantitat d’energia desxifrant el que significava. La comprensió de la història dels nens en aquesta condició va ser la pitjor.
  • Il·lustració i veu en off (una condició “simplement perfecta”): Quan els nens van veure il·lustracions l’activitat de la xarxa del llenguatges va disminuir una mica en comparació amb la condició d’àudio. En lloc de només dedicar la seva atenció a les paraules, la comprensió dels nens de la història va anar augmentant pel fet de tenir les imatges com a pistes. El més important en la condició del llibre il·lustrat és que els investigadors van veure una major connectivitat entre totes les xarxes que estaven analitzant: la percepció visual, les imatges, el mode predeterminat i el llenguatge.

Això vol dir que la lectura de contes il·lustrats, a diferència de les animacions, té un impacte més gran al seu cervell; a través d’aquest exercici, els nens estan desenvolupant un múscul que els permet donar vida a imatges mentals.

Els resultats d’aquest estudi, per tant, suggereixen que per sobre de l’àudio i l’animació, sempre estarà l’efecte d’una lectura on les imatges, la narració i el contacte físic, són prioritat.


Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s