Tots som diferents

Ja fa uns quants anys que soc mestra a Viaró. No diré quants per no espantar, però alguns dels meus primers alumnes ja han acabat la carrera. Fins ara havia estat a Infantil i aquest any m’he estrenat al primer cicle de Primària dins el Departament d’Art.

Sempre he pensat que un grup classe és com una microsocietat: dins d’ella trobem una gran diversitat, tanta com nens o nenes tens al grup.

Cadascú amb les seves característiques, les seves realitats familiars, les seves capacitats i les seves mancances… Tots som diferents! Jo també.

La labor del mestre és afavorir i crear un clima de comprensió, empatia i tranquil·litat on cadascun dels seus alumnes pugui sentir-se valorat, respectat i sigui important per a la resta del grup. En definitiva, vetllar per un entorn feliç on cada nen pugui desenvolupar-se d’una manera sana emocionalment parlant.

En aquestes primeres edats, el clima de l’aula és molt important. Sempre hem definit el nostre parvulari com una petita, gran família. Estem completament convençuts que els somriures dels nostres alumnes són el nostre millor baluard.

No sempre és fàcil aconseguir aquest clima, cada vegada tenim una diversitat més gran dins els grups i les maneres d’ensenyar o de portar una classe han de canviar. Els mestres i les escoles ens hem d’adaptar i formar per poder arribar a tots els alumnes, i per donar una educació de qualitat centrada en la individualitat de l’alumnat. Atendrem així les tres dimensions de la persona: intel·lectual, espiritual i emocional. Una educació global.

Les noves metodologies, que en realitat moltes ja estaven inventades, ens duen a dissenyar estratègies per fer els nostres nens i nenes capaços de treballar en equip, capaços d’escoltar, de valorar les aportacions i les diferències d’ells mateixos i les dels altres, a descobrir les habilitats dels companys, les seves emocions…En definitiva a donar una oportunitat a tothom, partint de la premissa de que tots tenim moltes coses a oferir.

Un bon punt de partida per conèixer els nostres alumnes és l’observació a les estones de joc lliure que diuen tantes coses de cadascun d’ells.

La reflexió sorgeix: Com veig a aquest alumne? Està content? Puc fer alguna cosa per ajudar-lo?

I pel que fa a l’actuació: posar-me a la seva alçada, prendre contacte visual, posar una mà a l’espatlla, intentar posar-me en el seu lloc… En definitiva intentar veure les coses amb ulls de nen, ja que dins de l’escola, som el seu referent. Per a molts nens, sobretot pels més fràgils, som molt més que això. Aquest tret és el que ens diferencia entre transmissors de coneixement o bé referents, models d’empatia, flexibilitat i justícia.

Hi ha hagut moments en què m’he plantejat a mi mateixa si estava éssent suficientment flexible, si estava demanant als alumnes que s’adaptessin al meu tarannà o a la meva manera de fer, o si bé al contrari era jo la que m’havia d’adaptar. Crec que és l’obligació del mestre, com a persona adulta i madura, adaptar les seves metodologies, el bioritme de l’aula, les dinàmiques grupals…a la realitat del grup.

Si ens fixem en les teories educatives, durant els anys 1950 Loris Magaluzzi, mestre i educador, va ser l’iniciador i inspirador de la metodologia docent de les escoles de Reggio Emilia. Va dedicar tota la seva vida a la construcció d’una experiència educativa de qualitat. Magaluzzi ja afirmava:  “El niño tiene cien lenguajes, cien manos, cien pensamientos, cien formas de pensar, de jugar y de hablar, cien siempre cien formas de escuchar, de sorprender, de amar, cien alegrías para cantar y entender”.

Cent! Quina gran diversitat! Quina riquesa per veure i entendre el món que ens envolta!  Per preparar-nos per la vida! Cal que intentem atendre als alumnes oferint diferents canals d’expressió, ja sigui amb l’estimulació musical, la psicomotricitat, l’art, els projectes o els espais d’aprenentatge dels més petits.

Dins l’etapa d’Infantil tot això queda molt palès. Viure la diversitat és quelcom habitual,  d’una manera o una altra haurem de fer extensible aquesta forma d’entendre l’educació del futur. Cal preparar realment als nostres alumnes per a una societat canviant, global i exigent.

On aprendre a valorar la idea genial, la diferència, l’empatia, el respecte i l’adaptabilitat centrat en la persona serà tant necessari si volem portar a bon port el nostre món.

Les assemblees d’aula, compartir les nostres experiències, dedicar una mica del nostre temps a descobrir a qui tenim al costat…, són actuacions que milloraran tant la nostra classe, com la nostra escola i en definitiva, la nostra societat.

Mireia Salleras, professora de P5


Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s